El llenguatge
juga un paper clau en l’imaginari col·lectiu, en la representació de rols socials. A les portes del 25N, tot són presses per recopilar xifres, per
inventar el millor titular, etc. però el fet que no es parli d’assassinats
sinó de morts, contribueix a perpetuar la idea que és quelcom que sempre ha
passat. La mort és inevitable; els assassinats no ho són.
En aquest
context, arribem a un nou 25N amb 31 feminicidis als Països Catalans, 31 assassinats
de dones per part d’homes, pel simple fet de ser dones. Són assassinats
motivats per l’odi, el menyspreu o el sentit de possessió cap a les dones. I
tots, afavorits per una estructura social i una ideologia política: el
patriarcat.
Vivim en una societat adormida i
alienada que permet que es mati a 1 dona cada 11 dies. Que permet que es
normalitzi i es convisqui amb el masclisme com si fos natural: 1 de cada 4
catalanes ha patit violència masclista. En aquesta societat patriarcal, les
formes de violència són moltes i molt diverses. Desgraciadament, els assassinats
són la punta de l’iceberg de les agressions visibles, juntament amb d’altres
tant explícites com les violacions, els abusos sexuals, els insults o la
humiliació. No podem obviar però aquelles formes de violència més subtils que
s’amaguen darrera la publicitat, l’humor, el llenguatge o els micromasclismes.
Violències que són la base de la societat masclista en la que vivim i que la
legitimen.
Una cosa és
clara: el masclisme mata i ja n’hi ha prou de només lamentar-ne les
conseqüències. Per això, la denúncia de tota forma de violència ha de regir el
nostre dia a dia. El silenci ens fa còmplices de qualsevol agressió, també de
les subtils.
CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada