“La dona està obligada a prendre la llibertat si no li donen” (Frederica Montseny)
Sobren els
motius. Arribem a un altre 8 de març privades de drets bàsics per a viure en
llibertat. Agressions que fan perillar la nostra autonomia, que ens subordinen,
que ens oprimeixen, que ens sotmeten a un poder exercit des del patriarcat, el
masclisme i la falsa moral dels amics i simpatitzants de la sotana.
Però la lluita
mantinguda durant tants anys no s’atura. Els drets i les llibertats
aconseguides fins ara, només fan que encoratjar-nos per continuar reivindicant
allò que és nostre. El nostre dret a ser treballadores en igualtat de
condicions, el nostre dret a desenvolupar-nos professionalment sense
precarietat, el nostre dret a viure sense violència, el nostre dret a ser mare
(o no) quan ho decidim, el nostre dret a avortar quan ho vulguem, etc. En
definitiva, el nostre dret a decidir sobre allò que ens afecta a nosaltres.
Per això, el 8 de
març és una jornada més per reivindicar la lluita que ens ha de permetre acabar
amb la feminització de la pobresa, aplacar la precarietat laboral, reconèixer
el treball domèstic i de cures, derogar la llei de l’avortament, etc. Un dia
més al calendari que ens insisteix en reivindicar i fer extensible la lluita feminista que, tant sols en els
darrers anys, ha aconseguit drets tant fonamentals per les dones com el dret a
vot, l’accés a la universitat, el dret al treball, el dret al divorci, etc.
Però cal anar més
lluny, el reconeixement de la igualtat formal no ens ha garantit una societat
més justa i igualitària. Els qui ostenten el poder temen perdre els seus
privilegis si esdevenim persones lliures. La lluita feminista és més vigent que
mai, sobretot quan els poderosos no s’aturen en retallar els nostres drets. El
8 de març no celebrem, reivindiquem la lluita!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada